Fundacio Cercle per al Coneixement

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font

Escoltar Steiner

Correu electrònic Imprimeix PDF

CARME PERIS

George Steiner és la persona més lúcida que conec. Quan dilluns l'escoltava al Saló del Tinell mentre ens convidava a imaginar el futur -ell en deia Remembering the future-, pensava en les moltes hores que he dedicat a llegir pràcticament tota la seva obra. Seguia atentament el que deia i ho relacionava amb el seu vast univers de coneixements de literatura, història, filosofia, ciència i humanisme. Steiner és un dels molts jueus que han influït decisivament en la meva manera de pensar i de ser. "En el meu poble de Cambridge -ha dit en alguna ocasió-, parlar és com respirar, és l'alè de l'ànima. La paraula és l'oxigen del nostre ésser i del nostre pensament".

LA GRAN CULTURA NO ÉS ABASSEGADORA, no s'imposa, està carregada d'inseguretats i de dubtes. Hi ha qui ha resumit el pas de Steiner per Barcelona dient que "Europa fa pudor de diners" i que cal obrir les finestres perquè hi entri la cultura reflexiva, que no té res a veure amb una generació de joves que als trenta anys tenen com a màxima ambició convertir-se en milionaris. Un pensador no cal que sigui optimista. Simplement ha de preveure les actituds pròpies de la condició humana, imprevisibles i canviants. Tant les que enalteixen la persona com les que la degraden. El misteri del pensament humà és la seva capacitat de crear i de manipular la realitat encara que arribi a un punt en què troba el principal desllorigador de l'inexplicable. "No s'explica -ha escrit Steiner- que el poble més culte, més avançat i més preparat com era l'alemany dels anys trenta caigués en la depravació humana i moral que portà a Auschwitz".

EL QUE PASSA, HA PASSAT, i ni tan sols Déu pot esborrar les accions de l'home en el curs de la història. En una exhibició de cites que anaven des de sant Agustí fins a Brecht, passant per Heidegger i Hawkings, el pensador es va entretenir a parlar de l'espai i del temps, les dues coordenades que han preocupat els filòsofs de tots les escoles i les èpoques. Respecte al temps, ens parlava de l'acceleració de la temporalitat fins al punt que el temps és el bé més preuat i més escàs de tots. "Poc hem avançat -deia- si no tenim temps per treballar tranquil·lament, de gaudir del lleure, d'haver caigut en l'eslògan del capitalisme americà, que diu allò de Time is money". La pressa perpètua no ens porta enlloc, ens converteix en autòmats, ens priva de la facultat d'utilitzar el temps per pensar, per construir i per fer més humana la convivència. No és el temps del rellotge, ni el temps dels fulls del calendari que va passant de forma inexorable. És el temps de l'esperit que ens porta a anar endavant, en contra i damunt dels obstacles. En realitat, l'obstacle atreu magnèticament la ment humana.

PARLANT DELS INDRETS DE LA MEMÒRIA on s'han comès totes les barbaritats i també s'han viscut totes les grandeses, Steiner apunta un cert optimisme en dir que és convenient transformar el lloc de la memòria en el lloc de les possibilitats.

EUROPA NO ÉS HOMOGÈNIA. Ni per la seva història, ni per la seva cultura, ni tampoc per les seves identitats nacionals. Europa s'ha fet acollint els que han arribat de l'est, de l'estepa, dels territoris balcànics, barrejant llengües, cultures, religions i actituds vitals. Europa és un espai en el qual cada nit de l'any centenars i centenars de persones intenten entrar, perquè l'horitzó de la seva vida adquireixi una nova dimensió, més digna, més humana i més rica. S'ha d'acollir aquesta onada massiva de nouvinguts. Explicant-los el que és i significa el Partenó d'Atenes, però també sabent que ells aporten valors que potser aquí hem oblidat i que d'alguna manera es tornaran a incorporar a les nostres maneres de fer i de ser. Steiner recordà una de les definicions que feia Dostoievski quan parlava que Europa és un cementiri. Ben mirat, ho és. Segurament és el lloc del món on s'ha mort més persones per qüestions ideològiques, econòmiques, religioses i nacionals. És la part del món on s'ha pensat més, s'ha discutit més, s'ha inventat més, i on hi hagut més controvèrsies constructives. Però, a la vegada, és el lloc on l'odi i la incomprensió han deixat petjades més perdurables i han creat aquest cementiri inesborrable de la memòria.

STEINER ÉS PESSIMISTA QUAN MIRA ENRERE, però creu que hi ha possibilitats de pau i convivència sempre que s'accepti la tolerància mútua, el respecte a l'altre, un espai on cadascú se senti com un convidat en casa aliena. També els amfitrions han de ser convidats per al que aporten els que vénen. Els diners no han de ser el privilegi de quatre espavilats, sinó que han de ser repartits de forma més equitativa, més justa. No hi pot haver tanta diferència entre el que guanyen els mestres, els metges, les infermeres, els professors d'universitat i els funcionaris públics amb el que en un sol dia pot enriquir un ciutadà que sap aprofitar-se de les sobtades variacions dels mercats i fer-se milionari.

STEINER ENS DIU QUE HEM DE PROTEGIR l'esperança per no convertir-la en una refugiada de la vida. Per a aquells que es fixen més en el pessimisme intel·lectual de Steiner que en el seu optimisme, els repetiria el que afirmava en la conferència, que aviat es publicarà en forma de llibre: "Aquells que no han estat militants dels seus somnis, han nascut vells". Aquestes reflexions són una barreja del que deia aquest venerable pensador amb els records de les lectures dels seus llibres. Escoltar Steiner és un privilegi.

Lluís Foix / Periodista
Article publicat al diari "Avui" el 24 d'octubre de 2007

 
Bàner
TALLERS
 
LLOTJA
 
MEETING_POINT
 
Ulti Clocks content

Cercador

Sindicació


Fundació cercle per al coneixement
www.cperc.net

Passeig de Gràcia 118, 5è 1a
Tel. 934 982 221 - Fax 933 075 658 - Mob 696 905 368
08008 Barcelona - Espanya