Fundacio Cercle per al Coneixement

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font

Enginyeria Social i Planificació

Correu electrònic Imprimeix PDF

Desitjar un mon millor es un sentiment compartit per la gran majoria dels mortals. Actuar per millorar-lo es un compromís de tots els líders. Per aconseguir millores cal prendre decisions i posar-les en pràctica. Decisions que s'han de fonamentar en visions del que es vol aconseguir i accions basades en un mètode adequat. El mètode de ordenar les estratègies per aconseguir un fi se'n diu planificació que empra la lògica de la raó.


Les lògiques mecanicistes en la planificació de grans canvis per millorar el mon tot i seguir un procés molt racional no acostumen a obtenir èxits definitius com la experiència històrica ens ha demostrat abastament. Els grans canvis socials (abolició de la esclavitud, igualtat de drets de la dona, etc) hauran estat volguts per molts però no s'han assolit de cop i volta gràcies a la enginyeria social degudament planificada per líders de nous sistemes. Han estat fruit d'una evolució social que ningú ha pogut controlar per evitar-la o per accelerar-la. Ha estat una convicció col·lectiva, no imposada per ningú a ningú, de que el nou ordre era una millora convenient per a tots.


De entre tots els intents de canviar el mon o societats concretes amb processos d'enginyeria social ambiciosa, alguns han produït fracassos ràpids ( les revolucions culturals xinesa de Mao o la de Cambotja de Pot Pol) i d'altres varen semblar durant bastants dècades que eren un èxit, però a la fi varen demostrar ser un fracàs, com la revolució soviètica. La revolució francesa va ser una excepció, al·legaran molts. No es qüestionable que va produir canvis irreversibles, no ho es tan que aquests fossin els que postulaven els revolucionaris. Des de la perspectiva dels objectius de la revolució la enginyeria social que postulava no va reeixir malgrat que va finalment acabar creant un sistema polític diferent al absolutisme monàrquic. No fou doncs un èxit d'enginyeria social tan sols un accelerador de un procés que ja s'estava produint.


Aquestes consideracions venen al cas per el recent esdeveniment polític a Turquia de la elecció per la presidència del estat de un polític islamista, encara que moderat. D'alguna forma aquest fet senyala la fi de una experiència, fins ara d'èxit, d'enginyeria social iniciada per Kemal Ataturk ara fa 84 anys. El procés de modernització que Ataturk va concebre per a el país passava per la creació d'un estat laic, deslligat de la religió majoritària de la seva població. Axis es va fer constar en la nova constitució deixant la responsabilitat última del seu compliment al exèrcit, que fou la primera institució en modernitzar-se. Fent us d'aquesta responsabilitat, l'exèrcit va promoure uns quants cops d'estat durant les dècades dels 60 i 70 del segle passat, quelcom que des el punt vista europeu es considerava com actituds retrògrades inacceptables. Aquest cop, però, l'exèrcit, desprès d'amenaçar amb intervenir en el primer intent d'elegir un president islamista, s'ha abstingut de fer-ho en el segon intent.


Com interpretar aquest fet. Per una banda, indica que l'enginyeria social dissenyada per Ataturk per modernitzar Turquia pot donar-se com caducada. En segon lloc, ha reeixit finalment la realitat social - l'islamisme dominant de la població- sobre el disseny d'Ataturk . En tercer lloc, aquest retorn a la "naturalitat" social s'ha produït després de consolidar-se la modernització de l'estat, el que permetrà segurament que l'exèrcit es pugui deslliurar de responsabilitats que no li corresponen. De fet amb un sistema polític mes natural del que va dissenyar Ataturk fa 84 anys, Turquia podrà continuar evolucionant cap una modernitat que la faci acceptable per que els europeus la reconeguin com un membre de la UE Potser el cas de Turquia en forçarà a acceptar que l'enginyeria social ambiciosa pot excepcionalment arribar a tenir èxit En tot cas, cap planificador per genial que sigui, podria haver previst i gestionat el procés evolutiu seguit per aquest país en les darreres vuit dècades.


A.O.B.

30 d'Agost de 2007

 
Bàner
TALLERS
 
LLOTJA
 
MEETING_POINT
 
Ulti Clocks content

Cercador

Sindicació


Fundació cercle per al coneixement
www.cperc.net

Passeig de Gràcia 118, 5è 1a
Tel. 934 982 221 - Fax 933 075 658 - Mob 696 905 368
08008 Barcelona - Espanya