Fundacio Cercle per al Coneixement

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font

El millor món dels possibles

Correu electrònic Imprimeix PDF

De sempre, els europeus i les europees ens hem reconegut com pertanyent a pobles cultes. Estem profundament arrelats en la cultura greco-romana, varem sortir amb el Renaixement del obscurantisme medieval., desprès de les guerres dels cent anys i de religió, amb la pau de Westfalià, varem concebre els estats moderns, amb la Il·lustració, varem consolidar el regne de la raó i el segle XIX fou el de les llums i el inici de la ciència i de la tecnologia en gran escala, No en tenim cap dubte, som inqüestionablement gent de cultura.


Les terribles experiències del segle XX ens ha fet, a més de cultes, savis. Aquest segle va començar amb la hegemonia dels estats imperialistes europeus que dominaven tota Àfrica i casi tota Àsia. Però dos grans guerres que ocuparen el 20% de la primera meitat del segle i la interminable guerra freda entre els dos imperis que n'ocupa el 80% de la segona, varen ser una experiència de les que deixen cicatrius a l'ànima.


A començament del segle XXI, el continent europeu està ocupat per un conjunt de 25 estats agermanats sota la UE, uns quants estats balcànics conflictius, els estats ex-membres de la Unió Soviètica, Rússia i uns 40.000 quilometres quadrats de Turquia. Com a UE som un gran mercat, la tercera potencia demogràfica i segurament la primera econòmica, quina ciutadania ha assumit i entès el que convenia aprendre del segle XX.


Tot això es el que ha fet savis als europeus i europees, que majoritàriament abracen el pacifisme, el igualitarisme, el relativisme i el multiculturalisme, així com la creença que la millor expressió de la sobirania es l'estat del benestar i que tot el demés es renunciable o transferible a un ordre supranacional. Creiem majoritàriament que el mon seria millor amb un sistema basat en el multilateralisme del govern de les Nacions Unides, per decidir el que els estats poden o no poden fer. Som, sens cap mena de dubte, molts, cultes, savis, justos, rics i bona gent.


Els europeus i les europees tenim molt clar que els dos majors problemes del mon actual son el unilateralisme dels Estats Units i la violència racista d'Israel. Es per això que ens manifestàrem massivament en contra de la voluntat del President Bush d'agredir l'Iraq i varem negar-li des de les NU la legitimitat al atac contra aquest país. No se'ns ha d'entendre malament, no estàvem a favor del règim dictatorial de Sadam Hussein però tampoc ens movia els interessos petrolífers, senzillament no creiem que res pugui justificar mai una guerra i encara menys un atac denominat "preventiu" per que tampoc varem creure mai que a l'Iraq hi haguessin armes de destrucció massiva. La conducta del dictador Sadam Hussein incomplint els seus compromisos amb les NU enteníem que era solament un "farol" defensiu enfront dels seus rivals regionals. Mai hem cregut estar en perill per el terrorisme de Al Quaeda que havia atacat l'Onze de Setembre del 2001 les Torres Bessones de Nova York, ni desprès dels fets de Madrid del 2004 i Londres en el 2005.


Malgrat que els problemes no han desaparegut, la situació actual segurament correspon a la millor que ens podríem desitjar, al menys fins que les properes eleccions de la tardor del 2008 als Estats Units portin a la Presidència el candidat acceptable. Llavors, al gener del 2009 veurem, d'acord amb el tarannà del nou President americà i de si proposa les polítiques internacionals escaients, decidirem què es el que volem fer. Si no hi ha una renúncia explícita a les polítiques: 1) "unipolars" d'anticipació per imposar canvi de règims, 2) d'hegemonia ni que sigui benvolent i 3) i de renúncia al "excepcionalisme", ens caldrà pensar com ens hi posem. Amb la reconstrucció de l'Iraq. Es allò del que "qui ho trenca ho paga" i nosaltres com que no ho hem tocat ni ens toca pagar.


Ara be, si finalment el nou govern dels Estats Units rectifica , tindrem que moure fitxa i caldrà que ens preguntem què es el que estem disposats a fer i fins on volem arribar per a que el mon sigui un lloc mes habitable. Dedicarem tota la nostra saviesa, bondat i riquesa només a contenir als americans per que no tornin a equivocar-se? Voldrem ajudar als pobles musulmans a defensar-se del "fundamentalisme" islàmic? Serem capaços de integrar aquest "fundamentalisme" que també cohabita dintre de la nostra societat?


Resoldrem el problema palestino-israelí o be continuarem sent-ne uns espectadors pro-palestins? Com decidirem si Turquia es o no europea? Continuarem amb una política de "laissez faire" davant del procés nuclear de l'Iran? Deixarem l'Àfrica al seu destí? Que quedi clar que no som antiamericans. Ens agrada el jazz, el cine de Hol·lywood y la seva cultura pop, però no així la seva política. Tampoc som antisemitas tan sols contraris a les polítiques de Israel.. Ens agraden els grans pensadors jueus moderns ( Einstein, Freud, Marx. etc ) però no com maltracten als palestins.


Confiem en poder continuar creient que estem en el millor dels móns possibles i que estem fent el que ens toca no tan sols per anar vivint si no també per millorar el mon. O potser, com ens va dir recentment als catalans el President Pujol, també els europeus i les europees ens hem mirat al mirall i no ens hem agradat?


A.O.B

21 d'agost de 2007

 
Bàner
TALLERS
 
LLOTJA
 
MEETING_POINT
 
Ulti Clocks content

Cercador

Sindicació


Fundació cercle per al coneixement
www.cperc.net

Passeig de Gràcia 118, 5è 1a
Tel. 934 982 221 - Fax 933 075 658 - Mob 696 905 368
08008 Barcelona - Espanya